Nuestra musical lover Anna Elias ha pasado unos días de puente envidiables, disfrutando de varios de los musicales que estaban en cartelera en Barcelona: se acercaban las últimas funciones de musicales como Forever Young y La Vampira del Raval, que de hecho nos dejaron el pasado domingo 29 de abril; y Anna no ha querido dejar pasar la oportunidad de poder disfrutar de unas risas con los abueletes rockeros o conocer de cerca la historia de l’Enriqueta Martí. También ha aprovechado la ocasión para ver la divertida obra Som una Noció, que hace un repaso en clave teatral de humor y musical por la historia de Cataluña. Toda su experiencia ha querido compartirla con la comunidad de Broadway Barcelona: sus opiniones, sentimientos, impresiones… Os dejamos con Anna, hoy es nuestra protagonista:
Anna: Aquest pont, el cap de setmana, he tingut la sort de fer una de les coses que més m’agrada: anar al teatre a veure un musical (tres de fet), i aquí us deixo una “petita” valoració del que em va semblar.
Dissabte a la tarda, vaig conèixer i vaig riure amb uns avis tots ells molt simpàtics (bé, potser n’hi havia una que no ho era tant) que passaven una tarda “tranquil·la” a la residència del Poliorama. “Forever Young”: un musical dirigit per Tricicle (prova suficient de qualitat), divertit i sorprenent… i diferent. No és la típica història amb presentació, nus i desenllaç; ni una simple narració senzilla que serveix d’excusa per cantar unes quantes cançonetes i entretenir la gent; i tampoc una redacció crítica; de fet no es pot dir que l’espectacle tingui una trama definida, ni la necessita.
Forever Young ens mostra com passen la tarda aquests avis, que des del primer moment et cauen bé. Cantant cançons del seu temps per expressar el que senten, pensen i volen.
A més a més trobo admirable l’èxit dels actors al interpretar un personatge impossible de conèixer de primera mà (informació de gran ajuda per a qualsevol actor o actriu), un avi; i la qualitat de totes les veus. Jo tinc el defecte de quan vaig al teatre, o també al cine, prendre’m la llibertat de criticar als actors per petites minúcies, però aquesta vegada no, en aquesta obra es cuida el més petit detall, com per exemple la tremolor de la mà que va saber mantenir excel·lentment Rubén Yuste.
Hora i mitja després de sortir encantada del Poliorama, vaig poder gaudir de la invitació per a Som Una Noció (vaig guanyar un sorteig per Facebook) un altre espectacle teatral i musical molt bo i divertit. Hi vaig anar creient que veuria la història de Catalunya en clau satírica, que és com me l’havien presentat, però em vaig trobar amb un conjunt d’esquetxos no sobre la Història en si sinó sobre els personatges històrics catalans. Uns personatges caricaturitzats i retocats amb molt de tacte per tal de modernitzar-los i explicar alhora la història passada i present de Catalunya.
Els esquetxos es recolzen i s’enllacen gràcies a dos monjos, no gaire monjos, de Montserrat i la seva música també passada i moderna. Som Una Noció no plega fins el 13 de Maig, així que convido a tothom a fer una visita al Teatre Capitol a riure de valent. Tenen poc públic, és veritat (almenys el dia que jo hi vaig anar), però en mereixen molt més! Potser atura a la gent que parli de la història de Catalunya, no cal ser catalanista ni molt menys independentista per entendre i disfrutar de l’obra. Òscar Orbezo se’n riu tant de dretes com d’esquerres, tan de catalans com castellans com fins i tot d’éssers fantàstics! Val la pena.
Per últim però no menys important vaig tenir el privilegi d’assistir a l’última obra de “La Vampira del Raval” al Teatre del Raval. Hi vaig anar sense saber ben bé què hi veuria. Dimplement n’havia sentit a parlar molt bé i era un musical, condicions suficients. En vaig sortir enlluernada. El muntatge és esplèndid i felicito al compositor de les peces d’aquest musical Albert Guinovart de qui vam tenir el plaer tots els assistents de sentir-lo tocar un peça.
D’aquesta obra no sé què és el que es pot destacar que sigui millor que la resta, potser el molt bon rollo entre els actors i músics que contagiava tota la sala i la proximitat dels actors amb el públic. El Teatre del Raval és un local petitó i molt íntim i aquest espectacle fet a mida per aquestes dimensions. Podria dir meravelles de tots els integrants de l’obra, com per exemple que la veu de Mercè Martínez m’ha tornat a sorprendre (ja ho va fer a “La Bella i la Bèstia”); o que no qualsevol tindria el valor de fer el que ha fet Mingo Ràfols i fer-ho amb tanta gràcia, bellesa i dignitat. No se m’acudeix cap adjectiu suficientment bo per descriure aquesta gran tragicomèdia (no sóc crítica de teatre ni tinc intenció de ser-ho) però reiteraré que vaig entrar ignorant, un pèl escèptica i tot, però en vaig sortir enlluernada i sorpresa.
Un cap de setmana aprofitat i contundent el meu!! Hi he perdut diners (que no malgastats) sí, però hi he guanyat en diversió, cultura i amor per al teatre i el musical.
Deu n’hi do! Menudo maratón el de Anna, pero como ella misma dice, ha merecido la pena. Desde Broadway Barcelona siempre os invitamos a invertir en teatro, a enamoraros de un personaje, a apasionaros por un musical, y sobretodo a compartirlo con toda nuestra comunidad. Gracias Anna, eres una gran musical lover!
The show must go on, con el maratón musicales!
